Se’m fa molt difícil escriure, avui, sobre en Joan Palau.

Escriure sobre en Joan Palau sempre ha estat fàcil, doncs un home de la seva humanitat i de la seva projecció dona per molt, però, fer-ho per donar la noticia del seu traspàs, haver de fer un panegíric “d'urgència”, estant, encara, sota l’impacte de la notícia és una de les coses més difícils a la que mai he hagut d’enfrontar-me.

No cauré en l’error de voler dir qui ha estat en Joan Palau i quina ha estat la seva obra, temps hi haurà de fer-ho amb més calma i mesura, però, no podia i no devia deixar de dir quatre paraules  en aquests moments tant tristos i durs.

En Joan va fer possible que en un moment determinat  a casa nostra l’Esport de Persones amb discapacitat inicies la seva singladura. I fins avui i “la cosa” no ha parat de créixer i d’anar avançant.

Com a un petit homenatge a en Joan he volgut posar la paraula Persones, habitualment en minúscules, en Majúscules, ja que en Joan no va considerar a les persones amb discapacitat d’una altra manera que no fos Persones i per a mi, més enllà  del èxits Esportius, així amb majúscules i sense cognoms afegits, del moviment que va iniciar, que són molts i molt valuosos, el fet d’haver fet possible la integració i el que les persones que presenten algun tipus de discapacitat, també, tinguin l’esport, com un aspecte més de la vida humana al seu abast, és un mestratge que els quins hem tingut l’honor de poder treballar al seu costat no hem d’oblidar mai.

En Joan no era un home de grans discursos, sempre s’esforçà per usar un llenguatge planer que pogués arribar a tothom, però, el llenguatge dels fets l’han deixat marcat com un dels homes que  més ha contribuït perquè el nostre país sigui una mica més just, una mica més democràtic i, en definitiva, una mica més humà.

Gràcies Joan per haver existit, gràcies per estar al nostre cotat i mostrar-nos un camí, gràcies per deixar-nos participar del teu projecte, de la teva il·lusió.

Avui, Barcelona, Catalunya, el món sencer i sobretot l’esport de persones amb discapacitat hem quedat orfes, però, conscients de que el teu generós esperit seguirà amb nosaltres, gosem demanar-te que segueixis sent el nostre far en el futur.

Als quins hem estat els teus successors al front de la teva estimada Federació Catalana, a partir d’avui no ens quedarà el recurs de consultar-te en els moments delicats i haurem de posar a treballar les nostres neurones per esbrinar quina hauria estat la teva resposta. Espero que l’encertem i no et decebem, ni traïm el teu record.

Ajuda’ns, Joan, a ser dignes de tu i que el dia que ens retrobem puguis sentir-te content de la nostra tasca.

Una abraçada.

Josep Gimenez i Maluenda

President FCEDF

 

 

Informació sobre capella ardent i funeral

 

CategorySin categoría

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies