Avui es commemoren diferents esdeveniments amb el “Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat”, un dia especialment reivindicatiu en aquest cas per tots els esdeveniments, sobretot d’indole econòmic, que estan afectant al nostre col·lectiu i que es traslladen a una pèrdua de la seva qualitat de vida. Ahir podríem veure una important manifestació a Madrid en aquest sentit.
Però si el món de la discapacitat en bona part de les seves prestacions bàsiques s’està veient afectat per una situació econòmica complicada, que dir a nivell esportiu, on les ajudes públiques es veuen minvades considerablement i on resulta difícil generar recursos via patrocinis.
Davant d’aquest panorama, no queda altre cosa que reinventar-nos, donar una volta a totes les nostres estructures i a la manera de funcionament portada fins ara i buscar vies de finançament, no com a simples subvencions o patrocinis, sinó com a prestadors de serveis, i , ¿quins són els nostres serveis?: l’esport adaptat, en totes les seves extensions, d’iniciació, de sensibilització social i d’àmbit competitiu.
Fer veure als organismes públics i les empreses privades, que les Federacions d’Esport Adaptat, nacionals o territorials, amb els seus clubs, esportistes, tècnics i altres estaments, sabem gestionar, i molt bé, l’esport adaptat, i som les entitats que podem portar a bon port qualsevol dels processos d’integració que s’estan produint a nivell internacional, perquè puguin implantar-se a nivell estatal o autonòmic.
En aquest moment de recordar el paper primordial que hem tingut en les ultimes dècades en el desenvolupament de l’esport adaptat en aquest país i que si bé els processos d’integració tenen un fi lloable, aquest ha de ser-ho amb totes les conseqüències, sense excuses de tipus econòmic o estructural; si es produeix una integració que sigui a tots els nivells, amb igualtat en l’equiparació de les beques als esportistes amb resultats internacionals, amb igualtat en la possibilitat d’assistir a competicions fora del nostre país, amb un tracte de tu a tu que no ens faci dubtar d’incomplir algun articulat de la nostra carta magna.
Amb tot allò, i si efectivament arriba a aconseguir-se una integració en l’àmbit esportiu, que les modalitats afectades marquin el camí perquè totes les estructures esportives facin el mateix. Somiem amb una sola entitat, un Comitè Olímpic i Paralímpics Espanyol, on les diferencies citades, ara vigents i fàcilment comprovables, arribin algun dia a desaparèixer. Mentre segueixin, seguirem ferms en la nostra postura i acurats que qualsevol persona amb discapacitat física, pugui fer esport amb independència amb cura de lesió.
