Ja fa dies, molts dies, que les vacances d’estiu han quedat enrere. La rutina torna per arrencar un nou curs. Però, les citades vacances no han estat per a tots, la grandesa d’aquesta federació, que aplega una gran varietat de disciplines esportives, ha provocat que al llarg del passat mes d’agost l’activitat continués.
I no han estat competicions d’un rang inferior. Ni molt menys. Tres grans fronts o reptes han mantingut ocupats i concentrats un grup de la gran família d’esportistes que formen la Federació Catalana d’Esports de persones amb Discapacitat Física (FCEDF). El bo i millor de la natació, el ciclisme i el powerlifting s’han passejat pel planeta disputant campionats del món. Tot i que ja fa molt de temps dels fets, no només pels resultats, sinó per la seva participació volem apilar i resumir les actuacions més destacades de l’agost d’aquests esportistes que han representat la FCEDF per tot el món.
Montse Alcoba obre la veda
La primera en sortir fora de les fronteres va ser Montse Alcoba. La catalana va desplaçar-se fins a Kuala Lumpur (Malàisia) per disputar el Campionat del Món a finals de juliol. Alcoba, en la categoria de fins a 82’5 quilograms, es presentava a la cita amb rècord d’Espanya de la seva categoria amb 92’5 quilos aixecats. 
A part, era la cinquena del rànquing, la millor posicionada amb les que competia. Tot i la bona arrencada alçant 90 quilograms. Els dos següents va optar per pujar cinc quilograms, però no va poder i va acabar cinquena. L’egípcia Hassan Geehan va endur-se la victòria amb 130 kg.
La natació manté la seva línia
Del 15 al 21 d’agost a les instal·lacions de Pieter Van Der Hoogenband Swimming Stadium d’Endhoven (Holanda) van sortir a escena els nedadors, ja habituals amb el combinat espanyol, Sarai Gascón, Jesús Collado, Miguel Luque i Júlia Castelló. Altra vegada, l’egarenca va ser l’encarregada d’obrir el medaller català. La seva plata en els 100 papallona, també va ser la primera de l’equip estatal.
Collado va pujar al segon calaix del podi en els 400 lliures. L’or, l’únic de l’expedició catalana, va dur-lo el paretà Luque. En els 50 braça, una distància a la qual li té presa la mida; campió als Jocs Parlímpics de Sidney 2000 i Atenes 2004 o campió del món a Durban (Sud-àfrica) el 2006, entre d’altres. L’única que va marx
ar de buit de terres holandeses va ser Castelló. Però a prop va estar d’acompanyar a la resta, va acabar quarta en els 100 braça.
Méndez i Acinas van rodats
Al mateix temps que la natació encarava la recta final, al Canadà, dos esportistes de la FCEDF començaven el Campionat del Món de ciclisme adaptat, prova organitzada per la Unió Ciclista Internacional (UCI). Juan José Méndez i Raquel Acinas eren, de nou, les esperances de metall. I no van decebre.
Acinas va penjar-se la plata en la contrarellotge individual amb un temps de 20’54”49 per fer els onze quilòmetres i mig de recorregut. El mateix metall que va aconseguir Méndez també en la mateixa prova.
A la ruta, tant l’un com l’altre tampoc van baixar del segon calaix. El barceloní es va disputar a l’esprint la victòria final amb l’alemany Michael Teuber. La catalana, per la seva part, va arribar a més d’un minut de l’americana Allison Jones. Tot i així, l’èxit va ser rotund; ell, perquè va millorar el resultat en l’anterior cita mundial, duta a terme a Itàlia, amb una plata a la contrarellotge i un bronze a la ruta, i ella fa rècord, millorant el bronze de la ruta de la passada edició.
