El 3 de desembre commemorem l’anomenat “ Dia Internacional de les persones amb Discapacitat”.
Sempre he pensat que quan es destina una data concreta a celebrar una peculiaritat de les persones, el que realment es fa és invitar-nos a, fent un “break” en el nostres enfocaments sobre el tema, reflexionar-hi i, seguint el vell esquema: veure com hem actuat en referència a ell, comparar aquesta actuació amb el què entenem com més correcte i, naturalment, a partir d’aleshores actuar en conseqüència. Sinó, cap dia internacional de res tindria sentit.
Dins del nostre àmbit esportiu, també hauríem de fer aquests tipus de reflexions i revisar de quina manera no solament hem obert l’esport a les persones amb discapacitat, qualsevol d’elles, que també, sinó com hem sabut transmetre a la societat el testimoni de que l’esport és per a tothom i de què les persones amb alguna afectació, física, psíquica o sensorial són ciutadans de ple dret i per tant cal que perquè una societat pugui ser considerada plenament democràtica, justa i, en definitiva humana, els brindi les oportunitats de desenvolupar en tots els camps, també en l’esportiu, totes les seves ànsies, anhels i voluntats i els ofereixi respostes a les seves necessitats d’una activitat física, competitiva o no, que realci més que mai els valors que comporta en el camp de la salut, l’educació en la diversitat, l’oci i la integració social.
Espero i desitjo que la commemoració d’avui serveixi, de manera especial, pel que he esmentat.
Permeteu-me, abans d’acabar, parlar-vos de dos fets que, en aquesta data desitjaria remarcar.
El primer, trist, és un record entranyable per en Josep Lluís Amador, president que fou de la nostra federació i que ens va deixar aquest estiu. Ell ens ha llegat un treball important en el nostre àmbit i com anècdota cal citar que sota el seu mandat s’instaurà l’acte de trobada per celebrar el 3 de desembre, esdevingut, ja, tradicional. Sempre el tindrem present!.
L’altre record, aquest festiu, és esmentar que en el recinte de les “Llars Mundet” on té lloc la trobada que fèiem esment, fa 50 anys va néixer, de la ma d’en Joan Palau, la primera federació catalana que reglava l’esport de persones amb discapacitat, aleshores “Federació Catalana d’Esports per a Minusvàlids” de la qual van anar sorgint, agrupant-se per les diferents discapacitats específiques, totes les altres.
Crec que aquest fet, aquesta efemèride, ens ha d’invitar igualment a la reflexió del “Veure – Jutjar – Actuar” i, tant de bo!, d’eixes revisions en puguem extreure i derivar conclusions positives de cara al futur.
En aquesta Diada de les Persones amb Discapacitat, amb les que estem compromesos, rebeu tots una forta abraçada.
Josep Giménez
(President FCEDF)
