Atletisme
L’atletisme possibilita la participació de tots els atletes, sigui quin sigui el seu grau de discapacitat, al agrupar-los per categories i establir proves específiques per a cadascun d’ells.
Per a atletes amb discapacitat física i paràlisi cerebral, destaquen dues modalitats: les carreres i els llançaments. Així, en les carreres, hi ha les proves de 100, 200, 400, 800, 1.500, 5.000 metres i relleus. En llançaments, alguns tan coneguts com el pes, el disc, la javelina i d’altres més específics per a persones amb discapacitat física amb lesió cerebral com són els llançaments de precisió, distància, alçada i club. També hi ha proves de llançaments per a atletes que el seu nivell major de funcionalitat es troba a les cames, com són la pilota medicinal i el kick-ball.
Els esportistes amb deficiència visual practiquen aquest esport mitjançant la utilització de guies que criden l’esportista per als salts, o mitjançant la utilització d'un guia atleta per a les curses. Una de les principals adaptacions la trobem en els salts horitzontals, on la taula de batuda és substituïda per una zona de batuda de cal, per tal de veure l’última petjada de l’atleta abans del salt. Els atletes B1, esportistes amb molt poca o gens visió, sempre han de dur ulleres opaques, per tal d’aconseguir homogeneïtat entre els participants.
Els esportistes amb discapacitat intel·lectual tenen proves adaptades depenent del grau de discapacitat de l’atleta. Alguns exemples són la prova de 60 m. assistits verbalment (per a esportistes amb autisme), 50 m. marxa (per a esportistes amb problemes de desplaçament) i el salt de llargada sense cursa (per esportistes amb problemes de coordinació).
Bàsquet en cadira de rodes
El bàsquet en cadira de rodes és una modalitat practicada bàsicament per persones amb discapacitat física i paràlisis cerebral.
S'han adaptat les regles del basquetbol a les particularitats de les cadires de rodes, harmonitzant també els diversos nivells de discapacitat dels esportistes. Les regles són pràcticament les mateixes que al bàsquet convencional, amb la peculiaritat de què a cada jugador li correspon una puntuació de joc en funció de la seva discapacitat, que va d’1 a 4,5. En tot moment, l’equip format per 5 jugadors, no pot superar els 14,5 punts en pista.
És un esport que exigeix una gran fortalesa i resistència.
