Entrevistem a Marc Subiron (Barcelona 1992), un dels jugadors catalans més destacats de quad rugbi. Amb el seu equip, el Barcelona Universitari Club ha guanyat tot a nivell nacional, campió de la Lliga Nacional 2019 i MVP de la Lliga en puntuació intermitja. Jugador internacional de la selecció espanyola de wheelchair rugbi, a l’Europeu C de 2019 va ser escollit de la competició. També es campió d’Espanya amb la Selecció Catalana 2018-2019.
La pandemia del COVID-19 ens ha sorprés a tots enmig de la temporada esportiva i hem d’estar confinats tots a casa, primer de tot, com et trobes? Com portes aquest confinament? I també quines rutines esportives pots realitzar a casa per ajudar-te una vegada es reanudi la temporada?
La situació extraordinària que estem vivint degut a la pandemia del COVID-19 està essent veritablement complicada. Afortunadament tota la meva gent propera i jo estem bé, malgrat haver tingut algun símptoma lleu durant dies.
En el meu cas estic confinat a casa i tinc la sort de poder seguir treballant des de casa com a assesor jurídic. Així doncs treballo tot el dia i quan acabo, intento dur a terme una rutina esportiva per mantenir tant la forma com la mobilitat.
Aquesta rutina ens la va donar el nostre preparador físic i Doctor en INEF, Adrian Garcia i consisteix basicament en una taula d’exercicis per treballar els diferents grups musculars amb un nombre gran de repeticions; amb creativitat i imaginació utilitzo elements domèstics per fer-ho. També intento visualitzar molts partits i millorar el coneixement del Reglament. Com que el meu esport és el wheelchair rugby, notem molt la manca de poder treballar amb la cadira a la pista però ens hem d’adaptar i seguir treballant tant com poguem.
Tu jugues al BUC de Barcelona, el club de quad rugbi que més títols ha guanyar a Espanya, quin balanç fas d’aquesta temporada que, de moment, s’hagut de suspendre?
La temporada tant per mi com alguns companys del BUC, va començar molt intensa al setembre amb el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona i la preparació de l’Europeu C en el qual la selecció espanyola debutava per primera vegada a la història. Una experiència dura a nivell de resultats però que ens va permetre enfrontar-nos a paisos amb molta experiencia en aquest esport i crèixer com a jugadors.
Posteriorment vam disputar un torneig internacional a Itàlia amb el BUC i vam començar la lliga regular nacional. En temporada regular estàvem assolint els objectius, essent invictes a la Lliga Espanyola, quedant-nos per disputar una última jornada prèvia a la Final Four. Amb alguna nova incorporació i la progressió d’altres jugadors, estàvem treballant en dues o tres rotacions competitives i encaràvem l’objectiu de revalidar el títol amb moltes ganes.
Així doncs, seguint amb atenció els esdeveniments de la pandemia, tinc poques esperances de que és reanudin les competicions perquè s’han suspés no només competicions nacionals sino també les competicions interacionals. Això no significa una temporada perduda doncs hem de seguir treballant i estar a punt pel que pugui passar. És lògic i ara les prioritats són i han d’ésser altres com vèncer a la pandèmia del COVID-19 i la recuperació econòmica.
El vostre equip també juga fora, concretament la lliga francesa, com valores aquesta experiència
Jugar la lliga francesa significa disputar una competició en un país que ens porta més de 30 anys d’experiència en el wheelchair rugby. Actualment juguem la segona divisió nacional Nationale II i tenim l’oportunitat de jugar contra jugadors internacionals i fins i tot paralímpics francesos que ens exigeixen molt. Logísticament són cap de setmana molt intensos tant per la quantitat de quilòmetres que recorrem com per la quantitat de partits (tres o quatre en un cap de setmana) però val molt a pena. A més tens l’oportunitat de conèixer un país nou i conèixer altres rugbiers de fora de casa nostra.
Quin nivell té el rugbi a Catalunya i, també a Espanya, en comparació a la resta d’Europa?
El rugbi a nivell espanyol porta pocs anys de desenvolupament en comparació a la majoria de països europeus però és cert que en poc temps l’esport està creixent ràpidament gràcies als esforços tant de clubs com de federacions; cada cop hi ha més equips a la lliga i més jugadors augmenten el nivell de la selecció espanyola. I arribaran més; aquesta és la clau l’aparició de més jugadors elevarà el nivell i la competència.
Pel que fa al rugbi català gaudim de molt bona salut, essent uns dels pioners en l’esport; la selecció catalana ha guanyat molts campionats d’Espanya i tenim actualment tres equips competint a la lliga, essent el BUC Black el vigent campió.
És un camí llarg però poc a poc, amb ganes i recursos farem crèixer aquest esport.
Ja per finalitzar, com és el Marc més enllà de l’esport, que t’agrada fer en els teus moments d’oci i quins hobbies tens?
Apart del rugbi, m’encanta provar altres esports adaptats diferents, especialment aquatics com el paddle surf adaptat o altres com el tennis, sense oblidar-me mai del bàsquet que per lesions no puc jugar-hi a nivell competitiu. També m’agrada molt viatjar tot i que entre la feina i competicions és complicat. Finalment m’encanta amb els amics i la família, juntar-nos i descobrir bons restaurants i noves gastronomies.
