Avui commemorem el “Dia Internacional de persones amb Discapacitat” i pensem que està bé dedicar un dia l’any a reflexionar sobre un fet, una circumstància o una particularitat present en la nostra societat, que afecti a tota ella o a una part.
Particularment tinc el convenciment, però, que cap circumstància afecta únicament a una part de la societat, car si tots en formem una, les problemàtiques estan en tots i cadascun dels seus membres, de manera més directa o menys, però en tots.
En el nostre vessant, l’esportiu, aquest dia, crec, ens ha de servir per posar en valor que també en l’àmbit que ens ocupa som part, una més, d’aquesta única societat i per tal llençar una crida a que les persones amb discapacitat no renunciïn, si és el seu desig, a l’activitat física, competitiva o de lleure malgrat en determinats casos precisin d’algun tipus d’adaptació i també a la societat perquè ens aculli amb plena normalitat i segueixi fent passes, si pot ser de manera més accelerada, en el camí de que totes les instal·lacions siguin aptes per acollir a totes les persones, siguin quines siguin llurs característiques.
Hi ha una sola societat i hi ha d’haver un sol esport, un sol esperit esportiu que encabeixi totes les il·lusions i anhels de totes i cadascuna de les persones que la conformen.
No voldria, avui deixar d’aprofitar aquest escrit per saludar de manera efusiva al nou grup que s’ha format a Lleida omplint un petit buit que teníem en aquelles zones, doncs, aquesta és la nostra principal finalitat, dur l’esport, el nostre esport, però, no ho oblidem, l’esport de tots i per a tothom a tots el racons de la nostre geografia nacional i esperem i desitgem que l’any vinent puguem anunciar amb alegria que nous grups i en nous indrets s’hi han incorporat.
Com diu la cançó: “el cercle refarem i potser i tot serà més gran”. Som-hi!
Una forta abraçada.
Barcelona, 3 de desembre de 2018
Josep Giménez
(President FCEDF)
