Entrevistem a Toni Rodríguez del Pino, jugador d’hoquei en cadira de rodes elèctrica de l’ADB Barbera i jugador de la Selecció Catalana i la Selecció Espanyola. L’any 2014, un any després de diagnosticar-li escleòsis múltiple, coneix aquest esport i comença a jugar a l’antic club del San Rafael durant una temporada. La següent temporada comença ja a jugar amb l’ADB Barberà i comença a guanyar tots els títols que disputen, tant a nivell autonòmic i nacional. Amb la Selecció Espanyola va disputar el Campionat d’Europa a Holanda 2016 on Espanya va finalitzar en la vuitena posició en la seva primera participació internacional. A més de jugador, Toni fa tres temporades que es va treure el títol d’àrbitre nacional d’hoquei en cadira de rodes elèctrica.
Toni, com portes en el teu cas el confinament obligat a casa?
Doncs en el meu cas, els primers dies no ho portava malament, no podia sortir al carrer però dins de casa o inclús dins de la comunitat em movia una mica i podia jugar a hoquei i anava passant els dies, però desde que no puc sortir per res de casa la veritat es que bastant malament. Sóc persona de carrer, de sortir, de socialitzar bastant i sobretot de practicar el meu esport, l’hoquei en cadira de rodes elèctrica.
Totes les competicions s’han aturat degut a la pandemia del COVID-19, quin balanç fas, fins el moment de l’aturada, del vostre equip, l’ADB Barberà?
Un balanç molt positiu, portàvem una bona temporada, ja que tan a nivell autonòmic amb la lliga, com a nivell nacional amb diversos tornejos que s’havien muntat i el que encara faltava per jugar, era un any bastant més intens del normal. En quan als entrenaments doncs a la par, amb mes intensitat i mes tècnics, ja que s’ha de dir que tots els equips van millorant, els jugadors van canviant de cadires per més ràpides. Aquest any s’ha canviat una regla: els gols dels estics de peu conten com a 2 punts i els partits es fan més complicats, i això dona molt més vistositat al joc.
L’ADB Barberà és el club que més títols ha guanyat a Catalunya, com veus el nivell de l’hoquei en cadira de rodes elèctrica a Catalunya en comparació a la resta d’Espanya, sobretot a València?
L’ADB va començar com tots els equips, amb pocs jugadors, amb cadires de carrer i lentes, el bó que ha fet és captar jugadors i anar-se fent gran poc a poc, també hem anat canviant cadires nosaltres per de més ràpides o fins i tot de competició, això en aquest esport és un plus molt molt gran. Com comentava abans, a nivell de Catalunya poc a poc els jugadors van canviant les seves cadires per cadires més ràpides, també van arribant jugadors nous i bé, l’experiència és un grau i cada any es va veient més nivell. Crec que encara està una mica descompensat el nivell entre els equips catalans però a nivell nacional crec que es va equiparant bastant, i que amb el canvi de regles que hi ha hagut aquest any la veritat és que donarà molt més joc i intensitat a aquest esport. En quan a l’equip Valencià, doncs es un equip molt sòlid amb anys d’experiència entre els seus jugadors i una mica mes de lo mateix, any rere any va evolucionant i aquesta temporada te un equip molt fort i a tenir molt en compte a les competicions.
Ets un dels jugadors més veterans de l’hoquei en cadira de rodes elèctrica, quina competició o moment esportiu recordes amb més emoció?
Un dels mes veterans per edat, encara que no dels que més temps porta jugant, jejejeje, tinc varis moments importants, com son les primeres vegades, la primera vegada que vaig guanyar un campionat d’Espanya, va ser un moment molt intens ja que mai havia guanyat res d’aquest nivell, es més, mai havia practicat cap esport d’equip, feia esport però per mi, no com a competició i guanyar un campionat així doncs va ser increïble, després anar a jugar un europeu amb la Selecció Espanyola doncs imaginat, un somni per qualsevol esportista, encara que el moment que he viscut amb més emoció es sens dubte el Campionat d’Espanya de Clubs que vem disputar a casa, no tan sols per fer-ho aquí, a Barberà i guanyar-lo, sino per que feia molt poc que havíem perdut a un company molt estimat i va ser molt dur haver de muntar aquest campionat i jugar-ho sense ell.
Per finalitzar, com és Toni Rodríguez més enllà de la competició? Què t’agrada fer en els teus moments d’oci?
Doncs una persona molt normal, molt tranquil, sóc molt sociable, amb moltes ganes d’aportar en tots els sentits, sempre estic ficat a tot arreu, m’encanta passejar pel sol fet de veure gent pel carrer i parlo pels colzes amb tot el que se’m posa davant. Suposo que com a qualsevol persona de la meva edat, jugar, veure series, pel·lícules, soc un apassionat del cinema, estar amb els amics i sobretot compartir moments sempre que puc.
